Esteu aquí: Inici Revista "Lletres de Terra" numero-12 Lite Terroja VIDA A LES FOSQUES

VIDA A LES FOSQUES

 

Estem tancades a l'armari, com quasi tots els dies de l'any. Només sortim quan la casa està a fosques, bé perquè els amos ho fan a propòsit o bé perquè hi ha hagut una apagada.

Tenim fred i estem tremolant totes alhora.

- Només desitjo que la casa es quedi ja a fosques - diu l'espelma numero 1 -, tinc molt de fred i només sento l'escalfor quan ens treuen d'aquí i ens calen foc.

- Sí, tens raó - dic jo, l'espelma que va arribar més tard que totes les altres - però si ens encenen molt ens pot passar el mateix que a ella - miro una de les més velles, que ja és molt petita de tant consumir la seva escalfor i la seva llum, ja només li queda un alè de vida.

espelma- Però aquesta és la nostra llei de vida - diu la vella espelma, la "mare" espelma -. Naixem, ens compren a la botiga, ens guarden amb més espelmes en un lloc tancat i només ens treuen quan tot és fosc i els humans no hi veuen res. Però, sabeu? - totes la mirem expectants - Me n'alegro molt d'haver-vos conegut. Heu sigut com les filles que mai no he tingut i tindré i sempre us recordaré, sempre.

En aquell moment sentim la veu dels amos que s'apropen, ens quedem quietes i ens treuen una per una de l'armari.

Ens distribueixen per tota la casa per il·luminar-la:

A l'espelma 1, la "mare" espelma i a mi, ens posen a la cuina. L'espelma 1 i jo mirem l'espelma "mare" tristes. Poc a poc es va consumint i es va morint. De cop i volta només veiem foscor on ella era.

Plorem de tristor, però nosaltres no plorem com els humans amb llàgrimes, sinó amb la cera que cau del nostre cap.

 

Judith Pérez

 

A l'inici                                     Al número 12                                   Al Número 0